Metro

Metro és un projecte de base.

Un treball que faig en els meus desplaçaments diaris.

Trenco amb la inèrcia d’estar ensimismat, mirant cap endins,

per fer el contrari: mirar cap enfora.

Observar.

Observar com cadascú mata el temps abaixant la mirada.

Intentant que aquest pas per la vida —aquest desplaçament en els no llocs— passi tan aviat com sigui possible.

Aquell temps que sembla inútil.

Aquella sensació de pèrdua de temps genera estrès.

Un degoteig constant. Dia rere dia, rere dia.

Un estrès silenciós que ja forma part de les malalties col·lectives.

Cadascú el gestiona a la seva manera.

Jo inverteixo l’equació.

Canvio la polaritat.

Registro aquell moment.